Catalunya i la Unió Europea

Portem un temps que tothom parla de si Catalunya seria membre de la Unió Europea en cas de proclamar-se la independència.

Els uns diuen que automàticament passaríem a sortir-ne, altres que s'hauria de veure el mecanisme a seguir en aquest cas, que no hi ha precedents, i aquest seria nou per a tothom. La mala interpretació que molts han fet de les declaracions que dimarts va fer Oliver Bailly quan va dir que la nova entitat hauria de seguir el procés d'adhesió. Aquest no va dir, però, quan s'hauria de fer aquest procés ni si seria possible fer-lo abans de proclamar la independència de Catalunya.

Bé, dividiré el meu modest anàlisi en dues parts. La primera, sobre la recerca d'entecedents, l'adhesió de l'estat espanyol l'any 1986 i la normativa vigent.

L'únic exemple que em ve al cap és la reunificació de la RDA amb la RFA. Una de les dues, la part occidental, era membre de la Unió, mentre que la part controlada pels russos no l'era. Després de la caiguda del mur de Berlín l'any 1989, la part oriental va quedar absorbida per la RFA, passant a anomenar-se Alemanya. Salvant les distàncies, i tenint en compte que justament no va ser una independència, sinó una reunificació, aquest ha estat l'únic moment on un Estat membre ha canviat la seva ideosincràsia.

En el nostre cas, podem trobar-ne alguna similitud, tot i que hi ha una gran diferència, la cessació d'una part de l'Estat existent.

Diu l'article 50 del TUE que aquell Estat que es vulgui retirar de la UE, haurà de notificar-ho al Consell (...). D'aquesta part n'extreiem, doncs, que la sortida de la Unió Europea és voluntària. Cert és que la intenció de Catalunya és seguir sent membre, però ara de ple dret. El problema no residiria aquí, sinó en considerar si la Llei Orgànica 10/1985 de 2 d'agost, on el rei autoritzava la seva adhesió, va ser signada de manera tàcita per Catalunya. El rei és, jurídicament, el rei de tots, i per tant representa a Catalunya quan ho signa.

Anant més enllà, veiem com en el primer article del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics, es declara el dret a l'autodeterminació dels pobles.

Tenim l'anteceent del reconeixement de Kosovo (independitzat de Sèrbia), o el de Montenegro (també de Sèrbia), per la major part de la Comunitat Internacional.

La Unió Europea com a Institució, també ha reconegut Kosovo, i per tant en aquest camp si que hi ha precedent. Podem concloure aquesta primera part de l'anàlisi dient que la Unió Europea reconeix l'assoliment de la plena Sobirania de nous Estats.

En la segona part, vull analitzar si es retirarien els drets adquirits, pel Tractat de Maastricht (1992), a un territori que ja els ha adquirit.

Catalunya, com a part de l'estat espanyol, va signar tàcitament, l'any 1992 el Tractat de Maastricht (fundacional de la UE), en el qual es declarava l'adquisició, per part dels nacionals dins del territori espanyol, de la ciutadania europea.

Posant en dubte que la UE expulses a Catalunya d'aquesta, i en retires els drets adquirits pels seus ciutadans, el que quedaria per establir és un seguit de formalitats pel bon funcionament de la Unió. Aquestes podrien ser la part de pressupost aportat en el budget anual o el sistema de votació dins el Consell entre molts altres.

És evident, que abans de ser membres de ple dret, s'hauria de negociar totes aquestes formalitats, igual que, segurament, ho hagués de negociar l'estat espanyol, per la seva nova estructura. Per posar un exemple, la reducció de població, suposaria una disminució de representants en el PE.

La pregunta que jo faria, és si la Unió Europea, en vistes a la independència segura de Catalunya (quan ja s'hagi previst), estaria disposada a negociar abans de la separació de facto. Seria, parlant clar, un "avançar feina".

No estaríem parlant de comprovar, tal com diu l'article 49 TUE, que Catalunya compleix els requisits de l'article 2 del mateix Tractat de la unió Europea (és evident que els compleix com a Nació englobada dins d'un Estat Membre), per poder formar-ne part, sinó, negociar com actuaria Catalunya dins la Unió Europea.

Concloc, doncs, que l'afirmació "Catalunya independent passaria automàticament a sortir de la UE", no és certa. L'adquisició per part de Catalunya, de competències dins la UE com a Estat Propi, es podrien negociar abans de la independència, per tal, d'automàticament, formar part de la UE (de no ser així, no passaria automàticament a no ser-ho).

Queda clar, doncs, que la manera de fer de la UE amb la independència de Catalunya, crearia un precedent per futures independències.