El càstig europeu

Els partits (de l'estat espanyol) amb major nombre de diputats en el Parlament Europeu, són aquells que el consideren un cementiri d'elefants, aquells que per castigar algun membre, l'envien a Brussel·les com qui envia a galeres.

Aquests envien a les llistes europees els diputats que volen tenir lluny, mentre que els partits amb menor representació en nombre de diputats, són aquells que creuen Europa com a necessària. Una menor representació en el Parlament Europeu com poden tenir CDC, ICV, i fins el 31 de desembre ERC, pot suposar una major representetivitat davant dels dos grans (en nombre d'escons) com són PP o PSOE.

Només cal anar a veure les llistes d'intervencions d'alguns d'aquests. Per ser just, agafant els caps de llista dels 5 partits anteriorment citats, i com a mostra representativa, les preguntes parlamentaries.

El primer de tots, diputat de CDC i membre del Grup Parlamentari ALDE-ADLE, trobem en Ramon Tremosa, amb 540 preguntes. El diputat d'Iniciativa, inclòs dins de l'Aliança Lliure Europea, en Raül Romeva, té poques més preguntes que el primer, el l'actualitat n'ha realitzat  569. Ara parlaré d'un cas curiós, del diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, del mateix Grup Parlamentari que en Raül Romeva, eurodiputat fins el 31 de desembre del passat 2011, per un acord amb el BNG i AMAIUR. Per tant, fins la data que va ésser diputat va fer un total de 221 preguntes, lluny dels dos primers, però molt actiu.

Per altra banda, tenim els Partits amb major nombre de parlamentaris a la Cambra, el PP, amb Jaime Mayor Oreja (dels Populars Europeus) com a mostra, i un total d'1 única pregunta parlamentaria, poques menys que el diputat Socialista del Grup Social Demòcrata Juan Fernando López Aguilar, 15 preguntes.

Amb això podem comprovar que els Partits majoritaris on els electors no saben a qui voten, fan una feina més abstracta ja que després no hauran de rendir comptes amb ningú, no hauran de donar explicacions. Per altra banda, els 3 diputats Nacionals, es mostren actius, ja que són conscients que si no mostren entrega, ningú ho farà per ells.

La diferència està entre veure el Parlament Europeu com una oportunitat o com un càstig.
Crec que la societat no és conscient que al voltant del 80% de legislació que s'aplica en els Estats Membres, són transposicions de legislació europea. Cert és que uns la fan amb major encert que altres, però que milers de normatives neixen a Europa.
La proximitat amb l'elector, la diferència entre votar a una persona o votar una llista, té molt a veure amb aquesta representitivitat real.