Grècia; el futur es va escollir ahir

Ahir es van celebrar, a Grècia, punt de partida de la democràcia, les eleccions més importants dels últims anys. Tota la Unió Europea amb els ulls posats a la riba del Mediterrani.

El resultat no és gens clar; l’europeisme sembla que ha lograt imposar-se per davant dels que prometien que s’oposarien a les condicions pactades amb Europa per fer front al deute. Tot i això, recordar que Samaràs, va dir no al segon rescat de Grècia.

Nova Democràcia, amb Andonis Samaràs com a lider s’ha emportat la repetició de les eleccions amb un total de 129 escons, tot i que el resultat real, sense els 50 extres que s’atorguen al guanyador, quedaria amb 81 escons, un 29,66% dels vots totals.

La segona força majoritària al Parlament grec ha estat Syriza. El partit que s’auto-proclamava com a salvador de la opressió europea. Partit que assegurava que trencaria l’acord amb la UE per tornar el préstec. 71 escons (26,89%). El cap de files, Alexis Tsipras, ja va dir amb les primeres previsions de vot emeses pel Ministeri d’Interior, que no pactaran i seran l’oposició. Una oposició, va dir, crítica i forta.

Com a gran derrotat, ha quedat el Moviment Socialista Panhaèlic, PASOK. Els grecs no perdonen que hagin estat amb ells amb qui s’ha arribat a aquest punt i el seu càstig es mostra en forma de resultats electorals; només 33 escons o el que és el mateix, el 12,28% de vots.

El Partit fundat a partir del trencament de part de Nova Democràcia, Grècia Independent, va aconseguir 20 escons (7,51%), un pobre resultat si es té en compte que per darrere seu estan els membres del partit d’ideologia obertament nazi de l’Alba Daurada amb 18 escons i un total del 6,92%. El seu líder ha avisat que lluitaran tan dins com fora del Parlament.

Per darrere trobem l’Esquerra Democràtica amb una suma del 6,25% i 17 escons. Per últim es situa el KKE, partit comunista amb 12 escons al parlament grec; 4,5% del vot.

A priori, sembla que està bastant clar que Nova Democràcia pactarà amb el PASOK per formar un govern d’unitat i arribar a la majoria absoluta establerta amb 151 escons. Syriza promet una oposició forta i crítica, sobretot amb el retorn del deute, de moment, el life motive del partit d’Alexis Tsipras el qual ha fet una campanya basada en satisfer a l'electorat sense dir en cap moment la metodologia a seguir.

El PASOK, tot i haver sortit com al màxim derrotat de les eleccions, tindrà veu en el nou govern, i per tant, la seva derrota quedarà tapada per ser “clau” en aquest moment. Tot i que la seva intenció és formar govern amb ND sempre que Syriza hi participi, el “no” del segon, no suposarà cap problema.

El gran problema, que sembla que en el últims anys ha anat guanyant força en el panorama europeu, són els partits populistes i xenòfobs. Alba Daurada, partit obertament nazi, ha obtingut 18 escons, com a resposta a un discurs demagog que copsa el vot indecís i desencantat amb els partits democràtics.

No crec que prohibir Alba Daurada sigui la solució, en crearien un amb un altre nom i així anirien fent. S’ha de tallar d’arrel i fer veure als seus votants que no és la sortida, que no és ni la solució momentània ni res. S’ha de fer que el seu electorat ho deixi de ser, amb arguments i discursos reals. La victòria d’aquests partits comença amb el primer escó, i això ha d’acabar.

Amb aquestes eleccions, els grecs han escollit un partit on el seu lider, Samaràs, no agrada gaire, però els grecs el veuen més convincent que Alexis Tsipras, amb un discurs marcadament a agradar al qui veu Europa com el monstre que no deixa sortir de la crisis a Grècia. Sap que les condicions ja no són negociables, tret potser, dels terminis de devolució. Una campanya, que d'haver guanyat, no hagués pogut dur a la pràctica de les formes que prometia. Estarem doncs, a l’expectativa del nou govern grec, amb l’esperança que Grècia sigui la principal beneficiada de les eleccions d’ahir diumenge. Ara comença un termini de 3 dies per formar govern.
Els grecs no s'han decantat pel preferit per dirigir un país dèbil, sinó pel menys dolent.

Font dades: La Vanguardia (CAT), Le Figaro (FR) i Euroefe (EU)