Però, què representa Schengen? En que ens beneficia? Aquest acord, va permetre als Estats originaris; Alemanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Bèlgica, suprimir els controls fronterers i fer realitat el somni de la lliure circulació de persones, serveis i mercaderies, així com col·laboració en matèria policial i judicial entre Estats.
Anys més tard, el 1990, els mateixos Estats, van signar el Conveni d'aplicació de Schengen, fins aleshores un acord. Aquesta segona signatura, posava les bases aplicables. El tot comú; Acord i Conveni, van acabar formant el que avui anomenem "Acord de Schengen".
Qui era part d'aquest Acord? Originariament els 5 Estats ja citats; els de la BENELUX, Alemanya i França. Posteriorment s'hi van anar adherint, fins a finals de 1996, tots els Estats de la Unió Europea dels 15, tret de Regne Unit i Irlanda, i un tracte especial amb Dinamarca. Cal destacar que aquest és un Acord transversal, i per tant, accepta també aquells Estats que tot i no estar dins de la Unió, es troben geograficament a Europa. És l'exemple d' Islàndia, Noruega, Suïssa o Liechtenstein.
Els Estats adherits a la Unió Europea amb posterioritat, tret de Romania, Bulgària, Xipre, també s'hi van adherir.
Aquest ha estat un dels acords presos en l'ambit d'Europa que ha donat una noció de ciutadà europeu més gran. Un Acord que no es té gaire en compte. No es dóna, segurament, la transcendència que té, avui en dia, aquest Acord.
Aquesta setmana, el Parlament Europeu reunit en Sessió Plenària a Estrasburg, ha refusat la idea del Consell, presidit per Dinamarca, que establia que fos aquest, qui en últim terme decidís de forma unilateral quan deixar sense efecte Schengen. Aquesta idea, sense cap mena de dubte va destinada a treure competències al Parlament Europeu i, per tant deixar, al representant de la ciutadania europea en un segon terme.
L'euro parlamentari Carlos Coelho (PPE) i Renate Weber (ALDE-ADLE), van expressar, a principis de mes, la seva preocupació. Amb això, es va instar al Consell a donar explicacions a l'Euro Cambra i explicar les seves intencions.
Per la seva part, el diputat popular, ha manifestat en el seu informe, que s'hauria de donar majors competències a la Comissió Europea sobre l'Espai Shengen.
Però, què suposaria la mise en place de la idea del Consell?
- S'acabaria amb un dels acords, si no l'acord, més important pres a nivell Europeu. Un acord que atorga majors llibertats als ciutadans.
- Una aplicació arbitraria dels Estats en matèria fronterera. Cap mena de base jurídica sobre l'aplicació o no de controls fronterers.
- Deixar en segon pla el Parlament Europeu, màxim òrgan de representació ciutadana. Aquest passaria de ser un òrgan decisiu, a merament informatiu en matèria de Schengen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada