Europa som tots

Un cop més sorgeix l'etern debat. La presidència del Consell Europeu.

Aquesta mateixa setmana la idea ha sorgit des d'Alemanya. Amb la iniciativa "Més Europa" es vol fer acostar la Unió als ciutadans, prop de 500 milions, cada dia més escèptics amb Europa.

Els que seguim creient en el projecte comunitari, veiem aquesta, com una gran pensada, fer acostar Europa a aquells qui més en dubten, i fer-los veure que no tot són les noticies que es llegeixen o surten a la televisió.

En concret em vull centrar en la idea del President del Consell Europeu. Una figura que, per aquells qui no ho sàpiguen, és qui ens representa a l'exterior. Entre d'altres té com a funcions l'orientació de polítiques comunitàries i presentar propostes de treball.

El President és escollit mitjançant la majoria qualificada dels 27 caps d'Estat o de Govern que formen aquesta institució.

Però on és el debat? Aquest rau en la forma d'elecció. Actualment poc democràtica, per no dir gens, si estem parlant de qui ens representa a l'exterior. 

Una figura que hauria de ser escollida per vot directe, mitjançant sufragi universal.

L'actual President del Consell Europeu és el belga Herman Van Rompuy (PPE), realment poc conegut a nivell europeu, i tenir una figura que rep el nom de "President d'Europa", poc conegut, no és el millor. Un President, sigui d'Estat, de Regió o del que sigui ha de tenir carisma, tenir un reconeixement, i n'estic completament segur que l'actual president, no respon a tot això.

L'elecció democràtica faria que la gent s'informés sobre els Candidats presentats, qui són, d'on venen, què fan, quin programa tenen per la Unió. No representarien només a aquells Caps que l'han escollit sense pensar més enllà dels seus interessos particulars.

És prou important tenir un representant proper al ciutadà quan t'ha de governar durant 2 anys i mig, renovables a uns altres dos i mig.

Crec que una elecció directe fomentaria l'interès per qui ens representa. Faria creure, als qui no hi creuen encara, que Europa som tots. Que Europa és molt més del que es pensa.

Grècia; futur incert

Després de les eleccions del passat diumenge, vam saber que de ben segur que es formaria un govern d'unitat. Sabíem també que els conservadors de Nova Democràcia (129 escons), i els socialistes del PASOK (33 escons) serien els qui el formarien. El que no sabíem, i va ser una sorpresa, va ser que en aquest nou govern hi hauria un altre partit; Esquerra Democràtica, DIMAR (17 escons), i per tant el govern de Grècia estarà format per tres partits. No gosaria dir-li tripartit, per no començar ja amb mal peu.

Andonis Samaràs es troba amb un país fracturat socialment, un llarg camí al govern que tindrà totes les dificultats imaginables, més encara quan a l'oposició es situa Syriza, més pendents en criticar Europa que treballar pels seus. 

Ara estarem a l'espera de veure com es mou el govern d'unitat, dominat pels conservadors, que asseguren que no tocaran els termes del rescat, almenys això deien en campanya, tot i que segur que miren de negociar-ho, més encara amb un govern com el que hi ha.

Merkel ja ha felicitat a Samaràs, el flamant nou Primer Ministre, conservador com la seva homòloga alemanya, i no ha trigat el dir-li que tot anirà bé.

Un govern, que pel que s'ha dit, podria donar-se un extra de dos anys per tal de donar estabilitat, molt necessària, al país dels filòsofs. 

Un moment molt bo per Syriza, la força liderada per Alexis Tsipras, ho té ara tot a favor per ser el guanyador de les properes eleccions, sempre que el govern no convenci a la ciutadania.

Un país hipotecat després de passar anys en un món irreal. Una festa que no va acabar per voluntat pròpia, sinó perquè ja no quedaven més diners a la caixa.

Un deute enorme a retornar als socis europeus, adquirit per sortir del sot, i que costarà retornar sense crítiques. Com acostuma a passar sempre, molt fàcil demanar diners, però tot són inconvenients a l'hora de retornar-los.

Esperem doncs que Grècia se'n surti d'aquest difícil moment, liderat per un partit polític marcadament Conservador, que va ser còmplice, en el seu moment, de la falsedat dels comptes per l'ingrés a la moneda única; l'euro.

Junt amb ell estarà el PASOK, els socialistes són qui ha estat al govern en el moment que tot a fet aigües. Rotació al govern els els darrers anys amb ND. Recordar que el PASOK és el partit de Papandreu, qui va dimitir i va precipitar la situació caòtica a Grècia.

Per altra banda trobem també als d'Esquerra Democràtica, escissió de Syriza.

Un govern que amb les dades que coneixem no sembla l'adequat per liderar la renaixença grega.

La confiança del poble, i dels mercats amb la nova estructura governamental, serà la clau per saber com se'n surt Grècia.

Grècia; el futur es va escollir ahir

Ahir es van celebrar, a Grècia, punt de partida de la democràcia, les eleccions més importants dels últims anys. Tota la Unió Europea amb els ulls posats a la riba del Mediterrani.

El resultat no és gens clar; l’europeisme sembla que ha lograt imposar-se per davant dels que prometien que s’oposarien a les condicions pactades amb Europa per fer front al deute. Tot i això, recordar que Samaràs, va dir no al segon rescat de Grècia.

Nova Democràcia, amb Andonis Samaràs com a lider s’ha emportat la repetició de les eleccions amb un total de 129 escons, tot i que el resultat real, sense els 50 extres que s’atorguen al guanyador, quedaria amb 81 escons, un 29,66% dels vots totals.

La segona força majoritària al Parlament grec ha estat Syriza. El partit que s’auto-proclamava com a salvador de la opressió europea. Partit que assegurava que trencaria l’acord amb la UE per tornar el préstec. 71 escons (26,89%). El cap de files, Alexis Tsipras, ja va dir amb les primeres previsions de vot emeses pel Ministeri d’Interior, que no pactaran i seran l’oposició. Una oposició, va dir, crítica i forta.

Com a gran derrotat, ha quedat el Moviment Socialista Panhaèlic, PASOK. Els grecs no perdonen que hagin estat amb ells amb qui s’ha arribat a aquest punt i el seu càstig es mostra en forma de resultats electorals; només 33 escons o el que és el mateix, el 12,28% de vots.

El Partit fundat a partir del trencament de part de Nova Democràcia, Grècia Independent, va aconseguir 20 escons (7,51%), un pobre resultat si es té en compte que per darrere seu estan els membres del partit d’ideologia obertament nazi de l’Alba Daurada amb 18 escons i un total del 6,92%. El seu líder ha avisat que lluitaran tan dins com fora del Parlament.

Per darrere trobem l’Esquerra Democràtica amb una suma del 6,25% i 17 escons. Per últim es situa el KKE, partit comunista amb 12 escons al parlament grec; 4,5% del vot.

A priori, sembla que està bastant clar que Nova Democràcia pactarà amb el PASOK per formar un govern d’unitat i arribar a la majoria absoluta establerta amb 151 escons. Syriza promet una oposició forta i crítica, sobretot amb el retorn del deute, de moment, el life motive del partit d’Alexis Tsipras el qual ha fet una campanya basada en satisfer a l'electorat sense dir en cap moment la metodologia a seguir.

El PASOK, tot i haver sortit com al màxim derrotat de les eleccions, tindrà veu en el nou govern, i per tant, la seva derrota quedarà tapada per ser “clau” en aquest moment. Tot i que la seva intenció és formar govern amb ND sempre que Syriza hi participi, el “no” del segon, no suposarà cap problema.

El gran problema, que sembla que en el últims anys ha anat guanyant força en el panorama europeu, són els partits populistes i xenòfobs. Alba Daurada, partit obertament nazi, ha obtingut 18 escons, com a resposta a un discurs demagog que copsa el vot indecís i desencantat amb els partits democràtics.

No crec que prohibir Alba Daurada sigui la solució, en crearien un amb un altre nom i així anirien fent. S’ha de tallar d’arrel i fer veure als seus votants que no és la sortida, que no és ni la solució momentània ni res. S’ha de fer que el seu electorat ho deixi de ser, amb arguments i discursos reals. La victòria d’aquests partits comença amb el primer escó, i això ha d’acabar.

Amb aquestes eleccions, els grecs han escollit un partit on el seu lider, Samaràs, no agrada gaire, però els grecs el veuen més convincent que Alexis Tsipras, amb un discurs marcadament a agradar al qui veu Europa com el monstre que no deixa sortir de la crisis a Grècia. Sap que les condicions ja no són negociables, tret potser, dels terminis de devolució. Una campanya, que d'haver guanyat, no hagués pogut dur a la pràctica de les formes que prometia. Estarem doncs, a l’expectativa del nou govern grec, amb l’esperança que Grècia sigui la principal beneficiada de les eleccions d’ahir diumenge. Ara comença un termini de 3 dies per formar govern.
Els grecs no s'han decantat pel preferit per dirigir un país dèbil, sinó pel menys dolent.

Font dades: La Vanguardia (CAT), Le Figaro (FR) i Euroefe (EU)

Schengen; 27 anys després

Aquest va ser un acord que va marcar un abans i un després en la manera de viure dels europeus. L'acord es va signar el 14 de juny de 1985 a la localitat de Shengen, Luxemburg.

Però, què representa Schengen? En que ens beneficia? Aquest acord, va permetre als Estats originaris; Alemanya, França, Luxemburg, Països Baixos i Bèlgica, suprimir els controls fronterers i fer realitat el somni de la lliure circulació de persones, serveis i mercaderies, així com col·laboració en matèria policial i judicial entre Estats.

Anys més tard, el 1990, els mateixos Estats, van signar el Conveni d'aplicació de Schengen, fins aleshores un acord. Aquesta segona signatura, posava les bases aplicables. El tot comú; Acord i Conveni, van acabar formant el que avui anomenem "Acord de Schengen".

Qui era part d'aquest Acord? Originariament els 5 Estats ja citats; els de la BENELUX, Alemanya i França. Posteriorment s'hi van anar adherint, fins a finals de 1996, tots els Estats de la Unió Europea dels 15, tret de Regne Unit i Irlanda, i un tracte especial amb Dinamarca. Cal destacar que aquest és un Acord transversal, i per tant, accepta també aquells Estats que tot i no estar dins de la Unió, es troben geograficament a Europa. És l'exemple d' Islàndia, Noruega, Suïssa o Liechtenstein.

Els Estats adherits a la Unió Europea amb posterioritat, tret de Romania, Bulgària, Xipre, també s'hi van adherir.

Aquest ha estat un dels acords presos en l'ambit d'Europa que ha donat una noció de ciutadà europeu més gran. Un Acord que no es té gaire en compte. No es dóna, segurament, la transcendència que té, avui en dia, aquest Acord.

Aquesta setmana, el Parlament Europeu reunit en Sessió Plenària a Estrasburg, ha refusat la idea del Consell, presidit per Dinamarca, que establia que fos aquest, qui en últim terme decidís de forma unilateral quan deixar sense efecte Schengen. Aquesta idea, sense cap mena de dubte va destinada a treure competències al Parlament Europeu i, per tant deixar, al representant de la ciutadania europea en un segon terme.

L'euro parlamentari Carlos Coelho (PPE) i Renate Weber (ALDE-ADLE), van expressar, a principis de mes, la seva preocupació. Amb això, es va instar al Consell a donar explicacions a l'Euro Cambra i explicar les seves intencions.

Per la seva part, el diputat popular, ha manifestat en el seu informe, que s'hauria de donar majors competències a la Comissió Europea sobre l'Espai Shengen.

Però, què suposaria la mise en place de la idea del Consell?

• S'acabaria amb un dels acords, si no l'acord, més important pres a nivell Europeu. Un acord que atorga majors llibertats als ciutadans.

• Una aplicació arbitraria dels Estats en matèria fronterera. Cap mena de base jurídica sobre l'aplicació o no de controls fronterers.

• Deixar en segon pla el Parlament Europeu, màxim òrgan de representació ciutadana. Aquest passaria de ser un òrgan decisiu, a merament informatiu en matèria de Schengen.