França travessa una crisi
governamental de grans magnituds. Si el passat mes d’abril François Hollande
feia plegar el fins aleshores Primer Ministre, Jean-Marc Ayrault després d’unes eleccions municipals que van fer caure el
Partit Socialista fins a la tercera posició, ahir Manuel Valls, successor
d’Ayrault, anunciava la dimissió en bloc del govern de la Vª República.
El govern Valls I que tan sols ha
durat 147 dies, mostra la davallada continuada del PS. Una davallada iniciada a
les municipals del març, on van perdre gran part de les seves ciutats, encara
que van conservar Paris, Estrasburg o Dijon, i amb uns mínims històrics per la
formació socialista. Els resultats pronosticaven uns mesos moguts, i Manuel
Valls, nomenat per Hollande Primer Ministre, va confeccionar un govern de
“combat”. Catalogat com el liberal del PS, va fer equilibris per confeccionar
el govern, i a la cartera d’economia va posar a Arnaud Montebourg de l’ala més
esquerrana del Partit, i molt crític amb la política d’austeritat. Aquest
diumenge, a la festa de la rosa va criticar durament la política econòmica del
govern del que ell en forma part, i va forçar a Valls a presentar la dimissió
en bloc, en veure això com una crítica frontal al full de ruta del Primer
Ministre.
Però, per què François Hollande
no dissolt l’Assemblea Nacional i convoca eleccions anticipades? Com és que el
Secretari General de l’UMP, Luc Chatel, dóna suport a Hollande de no fer-ho? La
resposta ve donada per un nom: Marine Le Pen (Front Nacional). Les passades
eleccions municipals del març van deixar veure un augment de la confiança amb
els xenòfobs del Front Nacional (van ser tercers tot i presentar-se a 1 de cada
3 municipis, passant de governar d' 1 a 10 Ajuntaments, i de 60 a més de 1.200 Regidors), però les
europees del maig van confirmar que avui dia, el Front Nacional és el partit de
referència pels francesos. Vot de càstig, o vot de confiança, però clars
vencedors. Van guanyar les eleccions amb un 25% dels vots, passant de 3 a 24
eurodiputats i obtenint més de 4 milions 700.000 vots, els millors resultats de
la història pel partit ultra dretà en unes europees.
Evidentment no podem comparar
unes europees amb unes presidencials, però podem fer una analogia amb les
municipals, i mirar de reüll les europees. El Front Nacional està clarament en
auge, i unes eleccions anticipades a França, seria donar-los la victòria abans
de començar, fins i tot, la campanya electoral. Queden 3 anys pel canvi de l’Elisi,
i això ho sap en Luc Chatel i François Hollande. Tots dos tenen 3 anys per fer
els deures. Des de l’UMP, deixar enrere les recents crisis internes i recuperar
la confiança de l’electorat que va fer President a Sarkozy. El President Hollande,
encara que sap que té les presidencials de 2017 perdudes, vol temps per no
caure encara més a baix del que estan, i, com a mal menor, conservar la segona
posició virtual. També és cert que encara conserva la majoria de l'Assemblea, i encara que d'esquenes a la realitat, la majoria a la Cambra la té.
L’ombra del Front Nacional és
molt allargada, i l’UMP i el PS en són coneixedors. La dissolució de
l’Assemblea Nacional no és, ara per ara, un escenari contemplat pels dos grans
partits tradicionals francesos.
