Al 2012 el líder de l’oposició guanyava les presidencials franceses amb un lleu avantatge sobre el que aleshores era el cap d’Estat, 51,64% davant del 48.36 de l’UMP.
Aquest cap de setmana hi ha hagut el ballottage de les eleccions locals franceses, el qual ha suposat la caiguda del Partit Socialista anunciada ja en la primera volta. Aquesta caiguda es pot explicar en tres parts que a continuació explico:
La primera ha estat els dos anys que el Partit Socialista porta a l’Elisi i on han fet polítiques poc coherents amb el seu programa electoral. Totes les promeses que van fer quan lideraven l’oposició, ha estat fum des del dia que van guanyar les eleccions. Han agafat un rerefons d’UMP, i això als votants socialistes no ho han tolerat. Una bona part del seu electorat ha canviat el seu vot, o simplement no ha anat a votar.
El creixement del Front Nacional de l’ultra Marine Le Pen, xenòfoba, antisemita, antisistèma i euroescèptica. Un partit que puja a cop de populisme, però que a la seva xarxa de votants, inclou a part dels desencantats socialistes. Promeses de món diferent, molt fàcils d’explicar quan no es tenen responsabilitats de govern. El que ells prediquen no deixa de ser un socialisme autàrquic, un socialisme conservador, i amb odi al qui és físicament o cultural diferent. Les dades són, però enganyoses. Només han aconseguit un 9% dels vots, molt per sota del 49% de l’UMP i el 42% dels socialistes, però si tenim en compte que només es presentaven en 1 de cada 3 localitats, i que passen de 60 a més de 1.200 Regidors, i 10 Ajuntaments, veiem com els resultats són, històrics.
La tercera part, ha estat la baixa participació en aquestes eleccions, arribant a mínims històrics del 38,5%. La política cada dia es percep més llunyana pels ciutadans. On no se’ls té en compte, no hi volen participar, argumenta una gran majoria. Desafecció clara després de dos anys on veuen que, malgrat les promeses, les polítiques no han canviat.
El poc honor que els hi ha quedat després de perdre més de 150 ciutats majors de 9.000 habitants, ha estat conservar l’alcaldia de París, feu històric del partit.
La primera conseqüència d’aquesta caiguda, ha estat la dimissió en bloc del govern de Jean-Marc Ayrault, amb el conseqüent canvi de Primer Ministre. Ara, el català Manuel Valls, el membre del govern amb millor valoració pels francesos, un cop ja ha format govern, encara el seu primer repte del que el President Hollande diu ser “una nova etapa” amb l’aprovació del pacte de responsabilitat.
Aquestes eleccions locals ens han deixat veure cap a on aniran les europees a França, on es pronostica una ajustada victòria de l’UMP, que aconseguiria 21 Diputats (ara en té 24), per davant dels 18 del Front Nacional, que actualment compta amb 3 representants.
Aquest cap de setmana hi ha hagut el ballottage de les eleccions locals franceses, el qual ha suposat la caiguda del Partit Socialista anunciada ja en la primera volta. Aquesta caiguda es pot explicar en tres parts que a continuació explico:
La primera ha estat els dos anys que el Partit Socialista porta a l’Elisi i on han fet polítiques poc coherents amb el seu programa electoral. Totes les promeses que van fer quan lideraven l’oposició, ha estat fum des del dia que van guanyar les eleccions. Han agafat un rerefons d’UMP, i això als votants socialistes no ho han tolerat. Una bona part del seu electorat ha canviat el seu vot, o simplement no ha anat a votar.
El creixement del Front Nacional de l’ultra Marine Le Pen, xenòfoba, antisemita, antisistèma i euroescèptica. Un partit que puja a cop de populisme, però que a la seva xarxa de votants, inclou a part dels desencantats socialistes. Promeses de món diferent, molt fàcils d’explicar quan no es tenen responsabilitats de govern. El que ells prediquen no deixa de ser un socialisme autàrquic, un socialisme conservador, i amb odi al qui és físicament o cultural diferent. Les dades són, però enganyoses. Només han aconseguit un 9% dels vots, molt per sota del 49% de l’UMP i el 42% dels socialistes, però si tenim en compte que només es presentaven en 1 de cada 3 localitats, i que passen de 60 a més de 1.200 Regidors, i 10 Ajuntaments, veiem com els resultats són, històrics.
La tercera part, ha estat la baixa participació en aquestes eleccions, arribant a mínims històrics del 38,5%. La política cada dia es percep més llunyana pels ciutadans. On no se’ls té en compte, no hi volen participar, argumenta una gran majoria. Desafecció clara després de dos anys on veuen que, malgrat les promeses, les polítiques no han canviat.
El poc honor que els hi ha quedat després de perdre més de 150 ciutats majors de 9.000 habitants, ha estat conservar l’alcaldia de París, feu històric del partit.
La primera conseqüència d’aquesta caiguda, ha estat la dimissió en bloc del govern de Jean-Marc Ayrault, amb el conseqüent canvi de Primer Ministre. Ara, el català Manuel Valls, el membre del govern amb millor valoració pels francesos, un cop ja ha format govern, encara el seu primer repte del que el President Hollande diu ser “una nova etapa” amb l’aprovació del pacte de responsabilitat.
Aquestes eleccions locals ens han deixat veure cap a on aniran les europees a França, on es pronostica una ajustada victòria de l’UMP, que aconseguiria 21 Diputats (ara en té 24), per davant dels 18 del Front Nacional, que actualment compta amb 3 representants.
