Avui, la República de Croàcia, es converteix en el 28è Estat que entra a formar part de la Unió Europea.
Una ampliació que pot fer estrènyer lligams entre la UE i els Balcans, amb Estats com Macedònia, Kosovo o Sèrbia, i impulsar unes reformes necessàries per tal d'acabar de ser membres oficials i una posterior adhesió. Kosovo, però, té la dificultat afegida del veto d'alguns Estats com Espanya.
L'adhesió de Croàcia, va despertar molts entusiasmes en un Estat que, feia relativament poc, acabava de superar una guerra, provocada pels serbis com a oposició a la proclamació d'independència dels croats respecte de Iugoslàvia.
Tot i un primer entusiasme, 9 anys han passat des del dia que es va fer la sol•licitud al Consell Europeu, i 6 anys de negociacions, amb les congelacions de la seva adhesió quan es negociava el Tractat de Lisboa, sumat a l'actual moment de debilitat de la mateixa UE, ha fet que alguns sectors de la societat es qüestionin la conveniència d'entrar-hi a formar part. El sentiment croat, però, segueix sent d'alegria per l'entrada a la Unió.
Oportunitats pel comerç, per la industria, o pels propis treballadors, és una clara victoria per a ells, i pel conjunt de la Unió Europea. Unes oportunitats que, sense la pertinença a la UE, no serien possibles.
Són el segon Estat que va pertànyer a Iugoslàvia, que entra a la Unió Europea, després que Eslovènia ho fes al 2004.
Però, més enllà de les guerres i les oportunitats, qui són els croats?
Croàcia, com ja he dit, es va independitzar de l'antiga Iugoslàvia l'any 1991, va ser una de les primeres repúbliques iugoslaves en fer-ho. Però, per aconseguir-ho, va haver de patir una guerra contra els serbis, opositors de qualsevol moviment de llibertat.
Actualment Croàcia, amb capital a Zagreb, té una població d'aproximadament 4 milions i mig d'habitants, repartits en els 20 comptats amb els que es divideix la República democràtica de Croàcia.
Governats per n' Ivo Josipović, membre clau en la transició cap a la democràcia post Iugoslàvia, i membre del partit Social Demòcrata Croat, l'SDP. El Primer Ministre és en Zoran Milanović.
Els croats, compten amb 12 diputats al Parlament Europeu, 6 pel PPE, i els altres 6 pels S&D, els quals, van ser escollits el mes d'abril d'aquest mateix 2013, en unes eleccions amb poc més d'un 20% de participació. La delegació croata a la UE, porta prop d'un any fent un seguiment exhaustiu del dia a dia de les Institucions comunitaries, on han tingut, com la resta d'Estats membres, l'oportunitat de debatre i dir la seva, amb un únic límit, l'impossibilitat de votar fins avui.
Amb la seva adhesió, s'amplia també el nombre de llengües oficials, passant a 24, amb la distició HR.
Però l'entrada de la república de la costa adriàtica, vol dir, també, seguir treballant per formar part de l'espai Schengen i, a més ganes encara, d'adquirir l'euro com moneda.
Dobro došla Hrvatska!
Oportunitats pel comerç, per la industria, o pels propis treballadors, és una clara victoria per a ells, i pel conjunt de la Unió Europea. Unes oportunitats que, sense la pertinença a la UE, no serien possibles.
Són el segon Estat que va pertànyer a Iugoslàvia, que entra a la Unió Europea, després que Eslovènia ho fes al 2004.
Però, més enllà de les guerres i les oportunitats, qui són els croats?
Croàcia, com ja he dit, es va independitzar de l'antiga Iugoslàvia l'any 1991, va ser una de les primeres repúbliques iugoslaves en fer-ho. Però, per aconseguir-ho, va haver de patir una guerra contra els serbis, opositors de qualsevol moviment de llibertat.
Actualment Croàcia, amb capital a Zagreb, té una població d'aproximadament 4 milions i mig d'habitants, repartits en els 20 comptats amb els que es divideix la República democràtica de Croàcia.
Governats per n' Ivo Josipović, membre clau en la transició cap a la democràcia post Iugoslàvia, i membre del partit Social Demòcrata Croat, l'SDP. El Primer Ministre és en Zoran Milanović.
Els croats, compten amb 12 diputats al Parlament Europeu, 6 pel PPE, i els altres 6 pels S&D, els quals, van ser escollits el mes d'abril d'aquest mateix 2013, en unes eleccions amb poc més d'un 20% de participació. La delegació croata a la UE, porta prop d'un any fent un seguiment exhaustiu del dia a dia de les Institucions comunitaries, on han tingut, com la resta d'Estats membres, l'oportunitat de debatre i dir la seva, amb un únic límit, l'impossibilitat de votar fins avui.
Amb la seva adhesió, s'amplia també el nombre de llengües oficials, passant a 24, amb la distició HR.
Però l'entrada de la república de la costa adriàtica, vol dir, també, seguir treballant per formar part de l'espai Schengen i, a més ganes encara, d'adquirir l'euro com moneda.
Dobro došla Hrvatska!
