divendres, 31 d’agost del 2012

Desafecció europea


Darrerament la desafecció cara la Unió Europea ha anat creixent. La gent no la creu, no veu resultats, i els seus Estats Membres només la citen quan els aconteixements van a mal dades. Quants cops hem sentit a un President de Govern dir que la normativa X s’ha aprovat gràcies a la lluita aferrissada amb els seus socis? Pocs són aquells que recorden els orígens de la legislació: Schengen, reducció de tarifes roaming, mesures medioambientals, preservació i protecció de la salut pública, la patent única europea (que per cert l’Estat espanyol és l’únic dels 27 que no l’ha aprovat), etc...
Però, parem-nos a pensar per un moment el que es decideix en el cor de la Unió Europea. Ni més ni menys que al voltant del 80% de legislació que posteriorment s’aplicarà en el nostre Estat.
Es demana integració europea però només per allò que convé. Aquell qui la demana i després no en fomenta la seva estima, és aquell que diu que ha lluitat per una normativa aprovada i que critica la falta de voluntat comunitària quan no afavoreix els seus interessos partidistes.
Centrem-nos amb dades objectives. En els darrers comicis va haver-hi una participació del 37,5% a Catalunya, algo inferior al 39,7% de 2004. Mentre que en la totalitat de la circumscripció centralitzada de l’Estat espanyol, aquesta no va ser gaire major, obtenint una suma total del 46% l’any 2009.
El descontent i la poca motivació per votar en les eleccions europees, respon a la poca sensibilitat comunitària que mostren gran part dels nostres polítics cara la ciutadania.
Si bé és cert que han de ser els ciutadans qui s’interessin per conèixer la realitat europea, aquesta curiositat ha anat minvant a mida que s’ha utilitzat la Unió com a qui dirigir les mirades quan les coses no van bé, i treure els mèrits merescuts quan s’aconsegueixen fites importants.
La Unió Europea és molt més important i trascendental del que la majoria de ciutadania pensa i s’hauria de fer un gir europeista per veure, que darrere l’encert comunitari, s’amaga la mala transposició legislativa de molts dels seus Estats membre.