Al maig de 2014, hi haurà eleccions al Parlament Europeu, les quals es preveuen amb un clar augment de l'euroesceptiscisme, donat el mal moment pel qual travessa la UE en general, i els Estats Membre en particular, tan abonats en estatalitzar les victòries, i europeïtzar les derrotes.
Aquest espai de dubtes, l'aprofita el conjunt de partits anti Unió Europea, o euroescèptics, els quals troben el seu únic discurs al voltant d'argumentar, d'una manera més o menys primària i simplista, al voltant del que no ens aporta la Unió Europea, molts cops lligada de mans i peus per la no delegació competencial que en fan els 28 Estats Membre, i altres, tergiversant per fer de les grans victòries comunitàries, el causant de tots els problemes. També li atribuièxen les males praxis estatals del dia a dia (europeïtzar les derrotes).
Uns partits que troben el seu aliment en els buits comunitaris, massa sovint conseqüència del poc caire europeista que tenen els Estats europeus, i de la poca tendència, d'alguns, a arribar a acords que satisfacin al conjunt dels europeus (al voltant dels 500 milions de ciutadans).
Una escenificació d'aquest augment euroescèptic l'hem vist avui a La Haia, on Marine Le Pen (Front National-França) i Geert Wilders (Partij voor de Vrijheid-Holanda), han signat un acord pel qual, un cop es constitueixi el Parlament Europeu per la legislatura 2014-2019, tractaran de formar un Grup Parlamentari propi, això és, sumar un mínim de 25 MEP de 7 Estats.
Però, qui són aquests dos líders polítics? Marine Le Pen és filla de Jean-Marie Le Pen i actual eurodiputada des de 2004 (No Inscrits). Si bé és cert que cara a la societat ha intentat suavitzar el discurs del Front Nacional de caire xenòfob radical i euroescèptic, el seu argumentari polític per les presidencials franceses de 2012, no va ser gaire diferent al que es presentava amb el seu predecessor, Jean-Marie Le Pen, amb un discurs marcadament anti immigració, i autàrquic. Cal destacar, que les enquestes la donen com a vencedora per les europees de 2014.
Per altra banda, el lider neerlandès Geert Wilders, és actualment diputat al Parlament Holandès, tenint 24/150 escons, i sent la tercera força estatal. També té un discurs marcadament xenòfob, i l'any passat va obrir un portal web perquè els ciutadans holandesos expressessin les seves queixes contra els romanesos, hongaresos i polacs que, com deia ell, "els molestessin". Es va oposar públicament i de manera aferrissada, a l'entrada de Bulgària i Romania a l'espai Schengen. Un ideari polític, que gira en torn a derrotar "el monstre que suposa Brussel·les en les nostres vides diàries"
Uns euroescèptics, que hauran de buscar aliats entre Grups com el dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR-56 MEP) o els Europeus de la Llibertat i la Democràcia (ECR-33 MEP), també amb un discurs anti Unió Europea. Dins d'aquest segons, es troben els Independents del Regne Unit, l'UKIP, liderats per en Nigel Farage, i el qual ha anunciat que els britànics aniran pel seu costat.
Un euroescepticisme, que mostra una incoherència en el seu discurs, que pivota sobre el retorn de competències des de la Unió Europea als Estats, i una cessió mínima, per no dir nul·la (i eliminació de la UE) cap a Brussel·les. Reneguen de la Unió Europea, però el que no fan és renegar dels fons que aquesta els proporciona, del sou que cobren del budget comunitari, o dels beneficis que tenim gràcies al mercat comú, un d'ells utilitzat per la Diputada del Front National, com és el de treballar a Brussel·les, sense necessitat de tenir un visat. Beneficiaria directa de la lliure circulació dels treballadors.
L'augment d'aquests partits és evident, i veurem com actuen amb més representació. Partits que voten arbitrariament les polítiques impulsades des de Brussel·les, ja siguin d'una ideologia o d'una altra, sense més finalitat que perjudicar els interessos de tots (on també es troben inclosos ells mateixos), i amb un discurs que no va més enllà de l'odi cap a les polítiques impulsades per la Unió Europea, odi racial cap al diferent, i un retorn a l'Europa on cada Estat feia per sí mateix.
