dimarts, 26 d’agost del 2014

Socialistes i conservadors units per no perdre les regnes de França

França travessa una crisi governamental de grans magnituds. Si el passat mes d’abril François Hollande feia plegar el fins aleshores Primer Ministre, Jean-Marc Ayrault després d’unes eleccions municipals que van fer caure el Partit Socialista fins a la tercera posició, ahir Manuel Valls, successor d’Ayrault, anunciava la dimissió en bloc del govern de la Vª República.

El govern Valls I que tan sols ha durat 147 dies, mostra la davallada continuada del PS. Una davallada iniciada a les municipals del març, on van perdre gran part de les seves ciutats, encara que van conservar Paris, Estrasburg o Dijon, i amb uns mínims històrics per la formació socialista. Els resultats pronosticaven uns mesos moguts, i Manuel Valls, nomenat per Hollande Primer Ministre, va confeccionar un govern de “combat”. Catalogat com el liberal del PS, va fer equilibris per confeccionar el govern, i a la cartera d’economia va posar a Arnaud Montebourg de l’ala més esquerrana del Partit, i molt crític amb la política d’austeritat. Aquest diumenge, a la festa de la rosa va criticar durament la política econòmica del govern del que ell en forma part, i va forçar a Valls a presentar la dimissió en bloc, en veure això com una crítica frontal al full de ruta del Primer Ministre.
Però, per què François Hollande no dissolt l’Assemblea Nacional i convoca eleccions anticipades? Com és que el Secretari General de l’UMP, Luc Chatel, dóna suport a Hollande de no fer-ho? La resposta ve donada per un nom: Marine Le Pen (Front Nacional). Les passades eleccions municipals del març van deixar veure un augment de la confiança amb els xenòfobs del Front Nacional (van ser tercers tot i presentar-se a 1 de cada 3 municipis, passant de governar d' 1 a 10 Ajuntaments, i de 60 a més de 1.200 Regidors), però les europees del maig van confirmar que avui dia, el Front Nacional és el partit de referència pels francesos. Vot de càstig, o vot de confiança, però clars vencedors. Van guanyar les eleccions amb un 25% dels vots, passant de 3 a 24 eurodiputats i obtenint més de 4 milions 700.000 vots, els millors resultats de la història pel partit ultra dretà en unes europees.
Evidentment no podem comparar unes europees amb unes presidencials, però podem fer una analogia amb les municipals, i mirar de reüll les europees. El Front Nacional està clarament en auge, i unes eleccions anticipades a França, seria donar-los la victòria abans de començar, fins i tot, la campanya electoral. Queden 3 anys pel canvi de l’Elisi, i això ho sap en Luc Chatel i François Hollande. Tots dos tenen 3 anys per fer els deures. Des de l’UMP, deixar enrere les recents crisis internes i recuperar la confiança de l’electorat que va fer President a Sarkozy. El President Hollande, encara que sap que té les presidencials de 2017 perdudes, vol temps per no caure encara més a baix del que estan, i, com a mal menor, conservar la segona posició virtual. També és cert que encara conserva la majoria de l'Assemblea, i encara que d'esquenes a la realitat, la majoria a la Cambra la té.
L’ombra del Front Nacional és molt allargada, i l’UMP i el PS en són coneixedors. La dissolució de l’Assemblea Nacional no és, ara per ara, un escenari contemplat pels dos grans partits tradicionals francesos.
 
 

divendres, 4 d’abril del 2014

La gran derrota socialista

Al 2012 el líder de l’oposició guanyava les presidencials franceses amb un lleu avantatge sobre el que aleshores era el cap d’Estat, 51,64% davant del 48.36 de l’UMP.

Aquest cap de setmana hi ha hagut el ballottage de les eleccions locals franceses, el qual ha suposat la caiguda del Partit Socialista anunciada ja en la primera volta. Aquesta caiguda es pot explicar en tres parts que a continuació explico:

La primera ha estat els dos anys que el Partit Socialista porta a l’Elisi i on han fet polítiques poc coherents amb el seu programa electoral. Totes les promeses que van fer quan lideraven l’oposició, ha estat fum des del dia que van guanyar les eleccions. Han agafat un rerefons d’UMP, i això als votants socialistes no ho han tolerat. Una bona part del seu electorat ha canviat el seu vot, o simplement no ha anat a votar.

El creixement del Front Nacional de l’ultra Marine Le Pen, xenòfoba, antisemita, antisistèma i euroescèptica. Un partit que puja a cop de populisme, però que a la seva xarxa de votants, inclou a part dels desencantats socialistes. Promeses de món diferent, molt fàcils d’explicar quan no es tenen responsabilitats de govern. El que ells prediquen no deixa de ser un socialisme autàrquic, un socialisme conservador, i amb odi al qui és físicament o cultural diferent. Les dades són, però enganyoses. Només han aconseguit un 9% dels vots, molt per sota del 49% de l’UMP i el 42% dels socialistes, però si tenim en compte que només es presentaven en 1 de cada 3 localitats, i que passen de 60 a més de 1.200 Regidors, i 10 Ajuntaments, veiem com els resultats són, històrics.

La tercera part, ha estat la baixa participació en aquestes eleccions, arribant a mínims històrics del 38,5%. La política cada dia es percep més llunyana pels ciutadans. On no se’ls té en compte, no hi volen participar, argumenta una gran majoria. Desafecció clara després de dos anys on veuen que, malgrat les promeses, les polítiques no han canviat.

El poc honor que els hi ha quedat després de perdre més de 150 ciutats majors de 9.000 habitants, ha estat conservar l’alcaldia de París, feu històric del partit.

La primera conseqüència d’aquesta caiguda, ha estat la dimissió en bloc del govern de Jean-Marc Ayrault, amb el conseqüent canvi de Primer Ministre. Ara, el català Manuel Valls, el membre del govern amb millor valoració pels francesos, un cop ja ha format govern, encara el seu primer repte del que el President Hollande diu ser “una nova etapa” amb l’aprovació del pacte de responsabilitat.

Aquestes eleccions locals ens han deixat veure cap a on aniran les europees a França, on es pronostica una ajustada victòria de l’UMP, que aconseguiria 21 Diputats (ara en té 24), per davant dels 18 del Front Nacional, que actualment compta amb 3 representants.