En defensa dels Drets Humans: Doctrina Parot NO!

Ahir l'Alt Tribunal, va emetre una sentència exemplar en defensa dels Drets Humans.

Per entendre el que ahir va dictaminar aquest, hem saber què hi diu en aquesta sentència. Perquè no parla ni de rebaixes de penes, ni de la legislació actual, sino del compliment estricte de les penes.

Per posar-nos en context, explicar que la etarra Inés del Rio, va cometre els 24 assassinats durant el període de vigència del Codi Penal de 1973, per tant, totes les penes, s'han de computar segons l'articulat d'aquest, i no de la reforma de 1995, en la que encara durava la seva condemna, una condemna de més de 3.500 anys de presó, amb una durada efectiva de no més de 30, gràcies a la legalitat vigent l'any 1987, quan aquesta va ser jutjada i condemnada.

Amb aquestes xifres, i tenint en compte les reduccions legals de la pena efectiva, en el Codi de 1973 hi havia la possibilitat de reduir la pena treballant o estudiant a la presó (1 dia de reducció per cada 2 treballats/estudiats), l'any 2008 ja havia de sortir en llibertat.

Però per què no hi va sortir? Els Jutges i Magistrats de l'Audiència, van sentenciar que a la membre d'ETA, així com a prop de 180 presos més, se'ls hi havia de reduir la pena, en tot cas, sobre el comput global total de la condemna (com diu el Codi de 1995), i no sobre la pena efectiva (com ho dictaminava el Codi de 1973). Això és la Doctrina Parot. El compliment íntegre de la pena imposada, sense tenir en compte la legalitat vigent aleshores. Una Doctrina que no té base jurídica, ja que aplica la retroactivitat encara que perjudicant el reu. Aquest és un principi totalment contrari a Dret.

El que diu la sentència del TEDH, és que a la senyora Inés del Rio, se li estaven aplicant uns principis totalment il·legals, que violen els principis de la Convenció dels Drets Humans, concretament en els seus articles 5.1 i 7.

Què diuen aquests articles? En el primer, el nº5.1, ens parla de la llibertat i la seguretat. Des de l'any 2008, la condemnada a 30 anys de presó efectius, estava retinguda d'una manera il·legal, sense fonament, i únicament amb la finalitat de castigar els seus crims de manera venjativa. Algo fora del Dret, ja que les lleis han de servir per reinserir a la societat, no per venjar-se de ningú. La seguretat jurídica, en el sentit que no era previsible aquesta aplicació arbitraria que fa la Doctrina Parot, menys en el moment de la comissió dels assassinats.

Pel que fa a l'article 7, ens parla del principi bàsic "nulla poena sine lege", això és, que no es pot condemnar a ningú per allò que en el moment de la comissió dels delicte no estava previst. I per tant, la condemnada havia de beneficiar-se del Codi Penal de 1973, per injust que fos, encara que durant la seva condemna el comput de la rebaixa de la pena es canviés, gràcies a la reforma de 1995.

La Sentència del TEDH, no valora la duració de les penes, ni les de 1973, d'un màxim de 30, ni les del vigent Codi Penal, d'un límit de 40 anys. Posa de manifest que durant la vigència de la Doctrina Parot, s'estava actuant d'una manera totalment arbitraria, contraria al Dret, i el que és més important, contraria als principis fonamentals dels Drets Humans.

No es pot dir actuar en defensa dels Drets Humans (violats a les víctimes), violant-los un mateix (privant de llibertat un cop ja s'ha complert la condemna i creant lleis a mida). Això és aplicar la llei del Talió, o el que és el mateix "l'ull per ull, i dent per dent". No podem caure en l'error de barrejar sentiments i emocions, amb el Dret, com està fent el govern del espanyol, i gran part de la societat. Perquè no es pot manipular el dolor de les víctimes, dient que aquesta sentència avala els presos d'ETA, ni dir que és un triomf de al banda terrorista. No es pot caure en populisme i demagògies.

El que s'ha fet amb aquesta sentència és una clara defensa dels Drets Humans, on no guanyen assassins ni violadors, el que hi guanya és l'Estat de dret, la legalitat i la seguretat jurídica. La justícia com a garant del dia a dia dels ciutadans.

Una sentència, al meu entendre, impecable, no parla de legislació interna com seria posar en dubte els Codis de 1973 o 1995, sinó que es limita a garantir els drets humans, universals a tothom, i que crearà precedents pels altres condemnats per la Doctrina Parot.

Un altre debat, que malauradament s'està intentant barrejar, és la duració de les penes per certs delictes. Però és un tema molt diferent, del que no parlaré, ja que la sentència no ho fa.