Des del
passat 11 de setembre, s'han intensificat els atacs sobre la viabilitat
d'una Catalunya independent així com de la continuïtat d'aquesta en la
Unió Europea.
La veritat és que ens trobem davant una situació del tot desconeguda que, com ja vaig explicar en una de les meves anteriors publicacions, amb base a legislació comunitària (Tractat de la Unió Europea), podem parlar d'una continuïtat a la Unió Europea després de ratificar tots els Tractats signats com a Estat espanyol.
Però, podem trobar-nos fora de la Unió Europea un cop assolim un Estat plenament sobirà? La resposta és que si, tot i que en dubto la no continuïtat per una reflexió molt simple. Imaginin que a Flandes, amb capital a Brussel·les, triomfa el moviment independentista, i aconsegueixen crear un Estat. Qui podria assegurar que Flandes, i per tant Brussel·les, capital de les Institucions Europees, quedaria fora de la pròpia UE? No seria contradictori tenir totes les Institucions fora d'allò que representen?
Però si algú segueix tenint dubtes o encara vol explotar l'argument d'una sortida automàtica de la UE, destacar que la varonessa Catherine Ashton, Alta Representant de la UE en Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, està tenint contactes amb els Governs de Sèrbia i Kosovo per tal que els primers reconeguin Kosovo com a Estat plenament sobirà.
D'aquesta manera, es vol assegurar que Sèrbia continuï les negociacions per tal d'entrar a la UE (recordem que una de les condicions sine qua non per l'adhesió, va ser que reconeguessin Kosovo com a Estat plenament sobirà).
Per altra banda, s'assegura que Kossovo, que ha iniciat negociacions per entrar a la UE, ho pugui fer. Encara quedaria, però, salvar l'escull dels 5 que no en reconèixen la sobirania: Eslovàquia, Romania, Grècia, Xipre i Espanya.
Com a conclusió m'agradaria destacar les ganes de la UE d'integrar i no dividir, de treballar per anar tots amb un clar objectiu i no deixar a cap Estat que vulgui entrar a formar part de la UE, quedi fora d'aquesta.
Penso que seria absurd deixar sortir Catalunya de la UE, retirar els drets adquirits l'any 1992, per després tornar a negociar-ne una adhesió llarga i feixuga.
Tot i això, és evident que hauríem de negociar unes noves condicions, com el Comissari que ens representaria a la UE, o el nombre de diputats a tenir dins el Parlament entre tantes altres coses. Estaríem, sens dubte, en un procés de renegociació, però mai fora la UE.
